INTIMARI

El nou projecte del músic, cantant i compositor Guiem Soldevila, pretén ser un pont a través de la creació poètica-musical, tot partint de la concepció d’un creador modern que posa música als versos de diferents poetes.
“Intimari” oscil·la entre el folk acústic, el pop ambiental, amb una visió estilística força àmplia on cada poema fet cançó genera una gran varietat d’emocions d’on sobresurt una forta consistència, freqüentant l’estètica preada del passat però mantenint la vitalitat fresca de la modernitat.

Crèdits

Guiem Soldevila: veu, cors, piano, guitarres, llaüt, prophet, percussions
Pau Cardona: violoncel
Lluís Gener: baix elèctric i acústic
Moisès Pelegrí: percussions
Elena Armenteros: arpa
Violant Menorca: Violí
David Gómez: batería
Ponç Pons: recitat

Producció i arranjaments: Guiem Soldevila
Mescla: Mathias Chaumet
Mastering: Yves Roussel
Portada: Carles Gomila
Foto interior: Tomàs Rotger
Disseny: Manel Soldevila
Edita i distribueix: Satélite K

METAPHORA

“Metaphora” és el primer treball creat enterament en anglès, incorporant l’electrònica com a element clau i on Guiem Soldevila ha dissenyat tota la part rítmica, tocant pràcticament tots els instruments i parts vocals.

Aquest projecte pretén ser una experiència ideada a partir de temàtiques reals, indagant en l’inconscient individual i col·lectiu, sobre com ens ressonen moltes de les coses que estan passant. 

CRÍTICA
FINS DEMÀ O LA PROPERA METAMORFOSI

Partint de la premissa que res es pot donar per fet i tot està en constant canvi, Fins demà o la propera metamorfosi marca un nou cicle en la trajectòria de Guiem Soldevila, donant pas a un llenguatge personal on la música s’expandeix des de el pop al clàssic, del folk a l’electrònica o del rock a la sensibilitat acústica.

Aquest no és tant un disc d’un cantautor com el d’un músic inquiet que, més enllà d’etiquetes, canta, arranja i produeix cançons que ens parlen de girs inevitables, dubtes, miracles, vels o narcisos que tots portem a dins.

Gravat entre França, Barcelona i Menorca, Fins demà o la propera metamorfosi compta amb un gran equip de músics i col·laboracions de renom dins del panorama català com Gemma Humet o Cece Giannotti que faran del directe una experiència musicalment intensa i visualment cuidada.

Crèdits

Totes les cançons lletra i música: Guiem Soldevila (excepte “Insula Mundi” i “Dona llegint una carta vora la finestra oberta” amb lletra de Ponç Pons).
Veus i guitarres: MC Studio per Mathias Chaumet a L’Auvergne (França).
Bateria: L’Atlàntida per Mario Patinyo (Barcelona).
Violins, cellos, veus i guitarres de “Fins demà” i “Insula Mundi”: Estudi Forte-Music Bcn per Miguel Angel Forteza-Rey (Barcelona).
Baix, percussions i alguns cors: Estudi Acústic Menorca per Fel Casasnovas (Ciutadella de Menorca).
Piano: Al “Socors” per Fel Casasnovas (Ciutadella de Menorca).

Produït per: Guiem Soldevila.
Mesclat per: Mathias Chaumet a MC Studios (França).
Masteritzat per: Yves Roussel (Barcelona).
Disseny i fotografia: d’Ivan Ivanovich.
Edita i distribueix: Satelite K (Barcelona).

Músics

Guiem Soldevila: veu, guitarres, piano, teclats, charango, banjo, programacions de ritmes.
Miquel Casals: cors, guitarres acústiques.
Violant Menorca: violins i cors.
Pau Cardona: cellos.
David Gómez: bateria i percussió.
Lluís Gener: baix i contrabaix elèctric.
Jordi Cantós: handpan.
Moisés Pelegrí: percussions.
Martí Genestar: guitarra elèctrica.
Gemma Humet: veu.
Cece Giannotti: veu.

AMORAMORT

Amoramort és el tercer disc de Guiem Soldevila.

Un disc íntim i fresc a la vegada, amb cançons com “La lluna sortirà després del sol”, basada en un poema africà; “Gran buit”, amb lletra i música de Soldevila, i musicacions d’autors com Màrius Torres, Konstandinos Kavafis, Sònia Moll o Mònica Grau. Un treball variat on cada tema és un petit viatge, un univers particular.

Amoramort és un disc de contrastos, de polaritats –llum/fosca, vida/mort, masculí/femení–, amb més guitarres, percussió, distorsions i corda que a discos anteriors, però sense deixar de banda els moments íntims de piano i veu.

Crèdits

Guiem Soldevila: veu, piano, guitarres, llaüt, buzuki, citarina, lira, percussió, bateria.
Lluís Gener: contrabaix i baix elèctric.
Violant Menorca: violí i cors.
Moisès Pelegrí: percussió.
Pau Marquès: violoncel.
Martí Genestar: guitarra elèctrica a “Escriu-me”.
Ablaye Seck: djembé a “La lluna sortirà després del sol”.
Annabel Villalonga, Anna Ferrer, Pilar Timoner, Júlia Ligero, Mar Mascaró, Eva Carreras, Elena Riera, Sara Forner, Aina Fortuny: cors a “La lluna sortirà després del sol”.

Producció: Guiem Soldevila.
Mescles: Guiem Soldevila i Lluís Gener.
Masterització: Fel Casasnovas.
Disseny gràfic: Estudi Grafema.

CRÍTICA
NURA

Nura és el segon disc de Guiem Soldevila, basat en la musicació del llarg poema de Ponç Pons amb el mateix nom.

Un tractat d’enyor fet cançó que evoca una Menorca miticoparadisíaca, l’antiga “Nura” que el poeta va viure durant la infantesa.

Nura és un poema global, on temes d’actualitat, d’interès mediàtic, són passats pel sedàs particular de Pons, juntament amb reflexions i imatges poètiques sobre cinema, filosofia, literatura, religió, etc., als quals Guiem Soldevila posa veu i música, tot abocant-se a la poesia i capturant el sentit de les paraules mitjançant les seves composicions.

Crèdits

Guiem Soldevila: veu, cors, piano, guitarres, llaüt, percussió i bateria.
Lluís Gener: contrabaix i baix elèctric.
Violant Menorca: violí i cors.
Maria Àngels Gornés: Cors a “Teoria de l’absència”.

Pintura de la portada: “Favàritx”, de Pacífic Camps.
Fotografies: Marc Allès.
Disseny gràfic: Tomàs Orell.
Producció i mescles: Guiem Soldevila.
Masterització: Fel Casasnovas.

CRÍTICA