Lletres

Es crit des vent

- Oh vent amic, tu que provens de totes bandes,
dige’m què has vist, digue’m perquè corres tant.
Oh vent amic, sent es teu crit,
som aquí per escoltar..

- Veig es foc com crema es bosc,
veig com s’ofega es peix en mars de dol,
veig innocents morint a plena llum d’es sol.

Guardians des vostre inmens desert,
no veis com cau sa neu a n’es front de s’unicorn ?

Veig tristesa allà on brilla s’or,
veig riquesa a ets ulls d’un pobre infant.
Veig terres on tota esperança dorm,
veig qui no té rès i tot t’ho vol donar.

Veig llops udolant, fanàtics adorant,
veig gent qui s’amaga per por d’estimar.
veig bufons plorant, faquirs mendicant,
veig ombres d’ancestres oblidats.
Veig grandiositat allà on s’humilitat
eclipsa s’anhel de voler triomfar.
Veig s’ego matar, sa tendresa curar,
i per tot açò i més, és que no puc aturar de cridar.

-Oh vent amic, no sé que fer per consolar-te,
no és cap paradís aquest mon que hem creat.
Fes que tots poguem alenar es teu crit
i, amb un poc de sort, alguns potser t’escoltaran.

Ocell perdut

Ocell perdut, vagant cap a no sé on,
sembles intuir es batecs d’es meu cor.
Inconscientment vaig aprendre tant d’es teu vol
que ara que et veig passar ja et veig un poc com jo.

I jo estic fet de tu, d’ales i cançó,
sempre navegant sense mai arribar a port,
què hi pot haver millor.. ?

Gàbies d’or n’hi ha per tots es racons,
sols hi ha que obrir ses portes i mantindre es cap ben alt.
Ara que ets aquí i potser mai més et trobaré
deixa’m dir-te que es teu camí de llum mai cerqui cap destí.

I jo estic fet de tu, d’ales i cançó,
sempre navegant sense mai arribar a port,
què hi pot haver millor.. ?

Lluna a n ‘es meu llit...

Tu, lluna a n’es meu llit,
entre es blanc d’es meus llençols,
quant pàlida t’he vist aquesta nit
amb es teus llavis freds besant tot es meu cos.

Tu, cita inesperada de carícies de pedra,
Tu, estranya convidada que a dins sa soledad tothom espera.

I somrius si jo te toc
i tu lentament m’abraçes,
i em treus sa tristor d’es cor,
sa tristor d’aquells qui et demanen.

I no sé en quin moment d’es somni
sense avisar t’escapes,
i es matí següent quan em despert
crec veure esculpida al cel sa teua imatge.

I per tot açò et crid...
Lluna a n’es meu llit...
jo t’ho donaría tot.
Lluna a n’es meu llit...
sols per un poc d’es teu amor.

Ja no m’ets tant llunyana
però sé que mai et tindré,
si fas l’amor en llits de porçellana
dia rera dia dintre de ses nostres ments.

Buscant a déu

S’engega en mi un combat,
sa inquietud em vigila.
S’acosta lentament,
com una estranya melodía.

Amiga, amant,
escolta es meu desig
que em regalima per sa pell
fins caure a n’es més profund oblit.

Potser visc dins un niu
ben enmig d’un núvol blanc,
potser m’he convertit en riu,
un riu que no troba cap mar.

Estic buscant a Déu,
i seguesc buscant a Déu,
digeu-me on està Déu.

Sa vida sembla un joc
de fites impossibles.
Provem de capgirar de nou
tots es signes.

Fes córrer s’antic vel
i que fugi es vell neguit,
destapa aquest cel d’acer,
vull saber que feim encara aquí.

Li van dir paradís
però s’ha engendrat en forma de cel.la.
Amiga, en què ens han convertit?
condemnats per sempre més a ser Adam i Eva..